Amics,
Fa
cosa d'un any i mig, vaig formar part durant uns pocs mesos de la
Junta de l'Ateneu. Sembla (jo no hi era) que alguns socis em van
proposar com a candidat en l'assemblea anual. Vaig dubtar si
acceptar-ho. Em sembla una tasca lloable, però no estava convençut
de voler-hi destinar l'esforç que requereix. Al final vaig
accedir-hi. Vaig voler acotar el temps que hi invertia, intentant que
fóssim el màxim d'eficients. Aviat em vaig adonar que això era
incompatible amb el funcionament de la Junta i que la resta de
companys no compartien la meva visió. Així que vaig decidir
dimitir.
La
meva contribució durant aquell curt període va limitar-se a
proposar una serie d'accions per tal de millorar la sostenibilitat
financera de l'Ateneu tot incrementant els serveis als socis.
Reprodueixo a continuació els escrits que vaig fer arribar a la
Junta. La percepció que me'n vaig endur va ser escepticisme i
immobilisme, de l'estil: “No crec que funcioni” i “No
es pot canviar de cop coses que sempre han estat així... això
requereix molt de temps”. Efectivament, fa un any i mig i no ha
canviat res. Sempre s'hi és a temps...
Soc
conscient que portar aquestes accions a terme requereixen una gran
implicació, que hi ha poca gent amb la voluntat de tirar-ho
endavant. Jo no m'hi compto. La Junta manté viva l'Ateneu, i el grup
de persones que la formen, la viuen i s'hi dediquen mereix un gran
reconeixement. Gràcies per fer-ho possible, i si en algun moment
sentiu força, aquí van les idees...
Soc
de l’opinió que totes aquelles quotes que es paguen per “tradició”
o per “fidelitat a una institució” o per “mantenir-la viva”
però que no donen un benefici o servei directe al qui ho paga estan
condemnades a desaparèixer o a ser minoritàries. Les noves
generacions no veuen les coses de la mateixa manera i serà difícil
mantenir els socis i ja no dic aconseguir-ne de nous.
Si es vol que els joves, i els no tan joves, es facin
socis de l’Ateneu, o estiguin més satisfets de pagar la quota que
ja paguen cal que ho vegin com una bona inversió pel serveis que se’ls
ofereix. La meva visió personal és que això s’ha d’aconseguir
donant beneficis als socis enlloc de penalitzant als no socis. Tan
socis com no socis són clients de l’Ateneu i s’han de mimar.
De
propostes de beneficis al soci, se’n poden (i se n’han) de fer
moltes. Aquí en van unes quantes:
PROPOSTA
1 - Tiquets consumicions + rebut únic anual. El servei més
valorat de l’Ateneu és el servei de bar. Més encara entre els
joves. Com donar un benefici als socis quan van al bar? Amb el
pagament de la quota anual de soci, l’Ateneu regala 10 consumicions
al bar, a consumir durant l’any en curs, pel titular, parella o
beneficiaris menors de 18 anys. Només es lliuren les 10 consumicions
a qui pagui la quota anual en una sola vegada al gener (notar que
cobrar semestralment comporta costos addicionals). De fet, es pot
cobrar una vegada a tothom i es venen les consumicions com a la
contrapartida.
Beneficis:
El
soci veu un retorn de la seva quota, que pot valorar aproximadament
en 15 eur, ja que la consumició mitjana és segur com a mínim de
1,50 eur.
A
l’Ateneu li costa molt menys que això, ja que la Tere faria un
preu d’amic e.g. 1 eur per consumició. Tothom hi guanya. Es
podria descomptar del lloguer del bar i l'Ateneu no desembutxacaria
ni un euro.
No
totes les consumicions regalades es consumiran. Ni de lluny. Aposto
per la meitat o poc més.
L'Ateneu
s'estalvia un rebut i les corresponents comissions bancàries, que
per cert són un abús. Aquest és un dels temes que s’ha de
negociar del capítol de despeses.
PROPOSTA
2 Primer any de soci quota reduïda + Soci que aporta un soci també
quota reduïda.
Treure profit a dues velles idees del màrqueting:
1. Tots
els canvis costen. Traduït: costa fer-se soci, però un cop se
n’és, també costa desfer-se’n.
2. Els
que millor coneixen candidats potencials d’un producte són els ja
consumidors del producte. El boca a boca funciona.
A
tot soci que proposi un nou soci, se li redueix la quota del proper
any a la meitat. La quota del nou soci també serà la meitat durant
el primer any.
Resultat:
No es perd res durant el primer any. El segon any tot beneficis.
PROPOSTA
3 - Promoció nous serveis + aquí te pillo aquí te mato: Si
volem que les polítiques actives per captar socis (Propostes 1 i 2)
tinguin èxit, cal una campanya de promoció agressiva. Proposo una
campanya de publicitat de l'Ateneu. Per exemple:
1. Dissenyar
uns tríptics atractius que promocionin els serveis que dona
l’Ateneu als seus socis (incloent full per fer-se soci).
2. Distribuir-los
per tot el poble.
3. Fer-ne
propaganda activa (speaker) els dies de màxima afluència de gent a
l’Ateneu (partits de futbol, escacs, reis, altres...). Promoció
“Aquí te pillo, aquí te mato” qui ho ompli al moment (a cobrar
a partir de targeta de crèdit, que es porta a sobre, o número de
compte si es coneix) se li dona un tiquet de consumició per al dia.
PROPOSTA
4 - Cessió gratuïta de les sales de l’Ateneu a entitats amb un
mínim de 10 socis:
El lloguer de les sales és un servei que ofereix l'Ateneu. Com a tal
ha de ser prioritari per als socis. Si no tinc mal entès, la cosa va
així:
1. Particular
lloga una sala => es cobra un preu segons tarifa.
2. Soci
lloga la sala => es cobra un preu soci reduït (segons tarifa)
3. Una
entitat lloga la sala => gratuït (excepte neteja).
No
estic d’acord en aquest últim cas. Es poden cedir les
instal·lacions gratuïtament si l’entitat té un compromís amb
l’Ateneu. Això es pot comprovar requerint que la petició per part
de l’entitat la facin un nombre suficient de membres de l’entitat
que també siguin socis de l’Ateneu. (e.g. 5-10 membres va bé?) Si
no es compleix, o no és una entitat, o no té compromís amb
l’Ateneu. Llavors ha de passar a llogar en els supòsits 1 o 2,
pagant la tarifa. Això val per tota entitat, sense excepcions.
No
val la resposta “és que l’Ajuntament diu que s’ha de cedir
gratuïtament a les entitats” i un be negre. Per sobreviure necessitem socis, i ens devem als socis.
Això ho ha d’entendre l’Ajuntament i tothom. Política de fets
consumats. Aquesta junta ho fa així i punt. Si algú es queixa, ja
es negociarà.
Reprodueixo
a continuació els comentaris que vaig rebre d'un company de Junta, i
la meva resposta.
La
Proposta 1 no em convenç gaire. D’una banda per la part
administrativa, doncs cobrar d’uns socis tota la quota i d’altres
dues meitats semestrals és complicar-ho. I d’altra banda i la més
important és l’econòmica. Estem actuant sense pressupostos, però tal i com estan les coses,
en un exercici anual complet, el resultat oscil·larà entre el “punt
mort” (0€) i beneficis de 1000€. Fent quatre números; si la
meitat dels socis passen a quota anual 100 socis = 1000 consumicions.
Dius que d’aquestes només s’utilitzarien la meitat. Tal i com
estan les coses jo no ho crec. Si comptem que en sigui un 75%, i que
hem negociat amb les cafeteres a 1€, això ens pot evocar a
pèrdues. És lamentable però el fil és així de prim. És
agradable treballar amb gent amb iniciatives. Salutacions.
Permetem
discrepar de la teva visió de la Proposta 1. Intento justificar-ho,
tot i que serà llarg.
Ja
vaig comptar amb que cobrar anual a uns i semestral a altres és un
maldecap. Com que m’ho confirmes, doncs a la proposta ja indicava
que millor es cobrar a tots els socis anualment i es donen les deu
consumicions a tothom. Es pot vendre com una contrapartida
Dius
que penses que es consumiran el 75% de les consumicions. Millor que
tinguis raó. Des del meu punt de vista, el cor de l’Ateneu és el
bar, que permet a la gent de trobar-se. Si el bar és viu, l’Ateneu
viu. Si el bar mor, l’Ateneu mor. Jo hi vaig regularment, i et puc
assegurar que salvant comptades situacions excepcionals, no hi veig
regularment més de 50 cares diferents. I la majoria no són socis!
Si les consumicions fan que els 200 socis vinguin 10 vegades l’any
a l’Ateneu (2000 visites!), perfecte! Això encara donarà més
vida.
El
tema econòmic. M’indiques que el balanç de l’Ateneu no permet
incrementar despeses en serveis al socis. És a dir que els ingressos
s’apropen molt a les despeses. Llavors, en primer lloc tenim un
problema, ja que la sostenibilitat a llarg termini requereix un cert
marge de beneficis. Sinó qualsevol imprevist pot hipotecar el
funcionament. Això ho vaig veure en l’estat de comptes i és per
aquest motiu que plantejo totes aquestes propostes. Per
sortir d’aquesta situació hi ha dos camins, que porten a dos punts
d’equilibri diferents.
A)
Reduir
despeses.
S’han de reduir totes les despeses que no portin ingressos i que
no siguin serveis al soci (sense compassió, proposo que es miri el
llistat de despeses i veure que és prescindible) ara bé, no es
poden eliminar serveis al soci. Menys serveis al soci, implica a
llarg termini menys socis i menys ingressos. Per tant si no es fa
amb cura, la reducció de despesa pot repercutir en una reducció
d’ingressos encara més gran. Un cercle viciós que porta a la
desaparició. Una mala estratègia. Anem a la segona opció.
B)
Augmentar
ingressos.
Cal aconseguir més socis i promocionar els serveis de l'Ateneu. Si
aconseguim més socis, els ingressos pugen. Les despeses poden
pujar, però en una mesura menor (notar que moltes de les despeses
grosses que tenim són fixes, és a dir independents del nombre de
socis, i no pujaran per tenir més socis). L’única manera sensata
d’aconseguir més socis és donar més serveis, i això val
diners. Per tant en la situació en la que ens trobem hi poden haver
dues visions: 1) No donem més serveis perquè no tenim prou
ingressos (el que tu m’indiques) Conseqüència: mai tindrem més
ingressos i els socis que vagin desapareixent no es reemplaçaran.
Això porta a tancar (exagerant). 2) Política activa d’incentius:
invertim en uns serveis que pensem que el soci valorarà. Una
inversió arriscada, però que es pensen recuperar amb escreix amb
les quotes futures de nous socis. Per tant, potser tindrem unes
pèrdues en un any, i uns beneficis la resta. Polítiques
de creixement
fins que arribem a una quota de mercat propera al màxim de clients
potencials per al producte (un percentatge important dels habitants
adults de Montbui). Clar que ens podem equivocar, i que el servei
que financem no sigui atractiu, o una falta de promoció, o altres,
i els beneficis no arribin... Però si pensem així val més
deixar-ho córrer. Sempre hi ha un risc. El que es pot assegurar és
que no
es poden esperar resultats diferents si no fem res diferent.
Alguns
números:
La
Proposta 1 costa 10 euros per soci en consumicions (no és del tot
cert, perquè aquests euros es gasten al bar. I si el bar va bé,
l’Ateneu va bé).
Si
t’agrada més el 75% de tiquets consumits, doncs són
200*0,75*10=1500 eur.
També
aporta una reducció de despeses en comissions bancàries (350 eur).
Cada
nou soci aportarà en el llarg termini 52,5 eur nets (descomptades
les seves consumicions).
Això
vol dir que amb 22 nous socis la proposta s’autofinança, i donem
un servei de bandera al soci. No dic que sigui fàcil, però és pot
provar.
