tag:blogger.com,1999:blog-6761103185508947972024-02-06T18:38:31.461-08:00Francesc SorigueraReflexions, experiències, curiositats,... tot allò que m’agradaria recordar i compartirFShttp://www.blogger.com/profile/13812349943857041541noreply@blogger.comBlogger8125tag:blogger.com,1999:blog-676110318550894797.post-81000530454187035382014-10-11T07:49:00.002-07:002020-11-09T07:50:01.381-08:002:02:57<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt;">
És una de les sis “Majors”, i això ja ho diu tot; una organització impecable, un ambient extraordinari, molta música i una ciutat esplèndida. Una cita imprescindible en l’agenda vital del corredor. Però... com és que a l’acabar, al tornar, al recordar la magnífica experiència em queda un... però. No ho sé ben bé. Em falta alguna cosa. Aquella mística que et fa posar els pels de punta. Aquell ritual que, tot i ser la primera vegada, creus conèixer de sempre. Aquell punt del recorregut que has somiat creuar innumerables vegades... No ho sé. No ho he trobat a Berlín.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt;">
Tempelhof, l’antic aeroport on es fa la fira del corredor, el “Breakfast Run” del dissabte del Palau de Charlottenburg fins a l’Estadi Olímpic on Jesse Owens guanya les 4 famoses medalles en les Olimpíades de Berlín 1936, els globus de la BMW, les fotos de corredors estirant contra el Mur en les primeres edicions al Berlín Oest... són les imatges que m’han quedat gravades a la retina. Cap de la marató. Sí, una. La sortida i arribada entre la porta de Brandenburg i la columna dorada de la Victòria, amb la gespa d’un verd intens davant de l’imponent Reichstag.</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt;">
Me’n torno lamentant el descuit que va fer que em perdés l’espectacular cursa de patinadors, els tombs i retombs del km 40 que et fan desesperar fins que no veus la porta de Brandenburg amb la recta de meta, i amb una molt agradable sensació, que és el que realment fa gran aquesta marató: 2:02:57, jo vaig ser-hi!</div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3th5Y0FyjpFpfyMho_DOG4Cuh55O4mlD-3nRm-4jxgfAx-Jhbt_SMKHVhibKhYxHp5QbN4xE6i3eyg1QU45yM_ug4nrczCC60yZw0HFaDcv3y-QeeXFMJOl_feJIahTn8E-Ss6zAJMUIL/s1280/IMG_1329.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1280" height="175" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3th5Y0FyjpFpfyMho_DOG4Cuh55O4mlD-3nRm-4jxgfAx-Jhbt_SMKHVhibKhYxHp5QbN4xE6i3eyg1QU45yM_ug4nrczCC60yZw0HFaDcv3y-QeeXFMJOl_feJIahTn8E-Ss6zAJMUIL/w234-h175/IMG_1329.jpg" width="234" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuSAy3ukzGkl4l-BxEelvRVSejy38ApjTN5wkMh01a-GIY4YWAj6mm1K0SXfjOKRSqLefzT0XFMH32nC2EbI1FqnFklsMoRtJYmzySs3e3uGI0YN2s4h5axl2xgud5LDkY0zPlMtiIA7bd/s2048/IMG_1327.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="2048" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuSAy3ukzGkl4l-BxEelvRVSejy38ApjTN5wkMh01a-GIY4YWAj6mm1K0SXfjOKRSqLefzT0XFMH32nC2EbI1FqnFklsMoRtJYmzySs3e3uGI0YN2s4h5axl2xgud5LDkY0zPlMtiIA7bd/w200-h200/IMG_1327.jpg" width="200" /></a></div></div><br /><br /><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt;"><br /></div>
<div>
<br /></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-zicrFRppnLs/VDlCS8P-yWI/AAAAAAAAADg/oGFByS2eOm8/s1600/IMG_1329.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br /><br /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: Cambria; font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: "MS 明朝"; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-fareast; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><br /></span>Anonymousnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-676110318550894797.post-7449999968695756192014-06-28T05:09:00.001-07:002020-11-09T07:54:09.521-08:00Quebrantahuesos 2014<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt;">
<span lang="CA">Dura, sí. Però no
n’hi ha per tant. Vaig acabar fresc. Res a veure amb el final d’una marató on
acabo arrossegant-me i la segueixen un dies d’invalidesa. Potser ho va fer el
ritme conservador que hem vaig imposar, o la falta d’un objectiu ambiciós. Baixar
de les 9h per guanyar el sopar al Toni era cosa de nens. O l’alimentació i la
hidratació que no vaig descuidar en cap moment. No ho sé.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt;">
<span lang="CA">Era la meva
primera cursa ciclista de veritat. L’ambient a la sortida és relaxat. Estem en
un calaix dels del mig i sabem que no passarem per l’arc de sortida fins<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>½ hora després del tret. Els corredors parlem
animadament explicant batalletes i estratègies. Acostumat al tens silenci abans
de les sortides de qualsevol cursa corrent, per poca cosa que sigui, allò
semblava una costellada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt;">
<span lang="CA">Sortim i la cosa
es posa seria. Omplim l’autovia de Sabiñánigo a Jaca a l’ample. Es formen grans
grups de ciclistes i planegem, rodant molt ràpid. No estic acostumat a rodar a
aquestes velocitats i en grups tan grans. Em sento acorralat. A pocs
centímetres davant, darrera, dreta i esquerra tinc corredors. Qualsevol
moviment imprevist pot ser fatal i no puc fer-hi res. Percebo el perill, i noto
que no soc l’únic. Ja no hi ha rialles ni xerrameca. Pocs km més endavant es
confirmen les sospites; policies i ambulàncies. Primer accident. I segon
accident. Tercer. Quart... Arribo a Jaca acollonit.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt;">
<span lang="CA">El Somport comença
de veritat a Canfranc. Però des de Jaca on deixem l’autovia que pugem amb una
lleugera pendent, suficient per reduir la velocitat i trencar els grups. La
mecànica deixa uns quants corredors fora de combat amb punxades i cadenes
trencades. Tornem a pedalar de manera distesa i començo a fruir de la carrera.
Passem la mítica Torre de los Fusileros i les pendents es fan dures. Em distrec
veient l’Estació Internacional de Canfranc, una icona de l’enginyeria i sense
adonar-me’n corono el Somport. El port queda deslluït per l’avituallament a
pocs km del cim, que trenca el ritme i l’èpica de la muntanya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt;">
<span lang="CA">L’essència de la bicicleta
de carretera són les pujades. La resta no existeix. Simples enllaços per anar a
buscar la propera ascensió. Una llarga baixada per l’ombrívola Vall d’Ossau a
la cara nord dels Pirineus, fresca, humida, verda i espurnejada amb pintorescos
poblets de muntanya carregats de color ens porta a Escot on, com amb una
plantofada al mig de la cara, ens trobem amb el primer repetxó del Marie
Blanque. Son uns 10km, on la segona meitat és infernal, amb pendent mitjana de
l’11% i puntes del 16%. Em trobo fort. Diria que no em passa ningú en tota
l’ascensió. Al meu voltant cauen com mosques. Molts caminen. L’últim quilòmetre
em transporta a les etapes èpiques del Tour. Paisatge alpí, amb gent a banda i
banda cridant i animant amb totes les seves forces i deixant aquells estrets
passadissos pels que hem vist pujar als Froome, Armstrong i Indurain. Em sento
líder i m’aixeco damunt la bicicleta donant-ho tot fins a coronar. És quan
començo a baixar i em relaxo quan m’adono que davant meu ja n’han passat mes de
4000. Quina gran passió per aquest esport tenen tots aquells aficionats.
Gràcies.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYfwKQrxdzu7XdFfALJZ7oCBex-erHbmgszYsQCJ5hMDnfHcQ0ylNk26NoHSb1EKP0uBueqUV_ktFJfMgFTs6Uvn-j7atv3lGnNo_E27d4uriLuHmxdA6IzzMOz5flzd-rMMbffiYCKyxE/s2048/IMG_0671.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1756" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYfwKQrxdzu7XdFfALJZ7oCBex-erHbmgszYsQCJ5hMDnfHcQ0ylNk26NoHSb1EKP0uBueqUV_ktFJfMgFTs6Uvn-j7atv3lGnNo_E27d4uriLuHmxdA6IzzMOz5flzd-rMMbffiYCKyxE/s320/IMG_0671.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="text-align: left;">És migdia quan
encaro el Portalet. Les senyals quilomètriques m’indiquen 29 km pel cim. Faig
números i veient la velocitat a la que pujo, calculo que seran 3h. Sento
vertigen i defalleixo una mica. No s’hi pot pensar! Em prenc una aspirina i un
potet de la poció màgica de l’Astèrix i em retornen les forces. Agafo un ritme
i amunt que fa pujada. Curiosament, és passada la presa d’Artouste quan les pendents
es fan més exigents que em torno a trobar millor. Poso un punt més d’intensitat
i només em pot seguir un ciclista que sembla estranger. En passem a carretades,
encara que no recollim tants cadàvers com pensava. La gent ha reservat, que el
Portalet passa factura. La coronació torna a ser espectacular. Més oberta que
la del Marie Blanque, veus el cim i la carretera serpentejant des d’uns km més
avall. Amb banderes multicolors, paraigües, caravanes, taules i cadires de
càmping i crits. Torna a ser la caravana del Tour.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt;">
<span lang="CA">Coronem la QH a 1794
m i aquí s’acaba la carrera. La resta és la tornada a casa després de la festa,
amb la ressaca. Només la Hoz de Jaca trenca la monotonia. 2 km amb fortes
pendents. És com quan aquell amic et diu fem l’última, però ja no
l’assaboreixes com les anteriors i conclous que hauria estat millor haver-la
estalviat. Doncs el mateix. Creuo la línia d’arribada sense cap sentiment
especial. Massa lluny de l’èpica de l’últim cim i sense pena ni glòria. 8h
39min, plata.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt;">
<span lang="CA">La Quebrantahuesos són els seus ports. Somport, Marie Blanque i Portalet. Amics ciclistes, disfruteu-los.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhc77PwJ1F6nCH7opKhWaJGx8F0fLXXamNxR_ehmhyphenhyphenheXs-msZcmyQRYWmllQaOTbS9HeXePltc5ycEwOrNiL0kw594Xw5cKHrvv9vpIRn8EHmHmN5mlWAV5gcXGtAxw5YwWNa68nmK0yJI/s2048/IMG_0684.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhc77PwJ1F6nCH7opKhWaJGx8F0fLXXamNxR_ehmhyphenhyphenheXs-msZcmyQRYWmllQaOTbS9HeXePltc5ycEwOrNiL0kw594Xw5cKHrvv9vpIRn8EHmHmN5mlWAV5gcXGtAxw5YwWNa68nmK0yJI/s320/IMG_0684.jpg" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
Anonymousnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-676110318550894797.post-87969343464880161212014-01-25T01:49:00.002-08:002020-11-09T07:56:30.072-08:00Ateneu de Montbui: algunes propostes<style type="text/css">P { margin-bottom: 0.21cm; }A:link { }</style>
<br />
<div lang="ca-ES" style="break-before: page; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; page-break-before: always;">
<span style="color: black; font-size: small;"><span face="Calibri, sans-serif">Amics,</span></span></div>
<div lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black; font-size: small;"><span face="Calibri, sans-serif">Fa
cosa d'un any i mig, vaig formar part durant uns pocs mesos de la
Junta de l'Ateneu. Sembla (jo no hi era) que alguns socis em van
proposar com a candidat en l'assemblea anual. Vaig dubtar si
acceptar-ho. Em sembla una tasca lloable, però no estava convençut
de voler-hi destinar l'esforç que requereix. Al final vaig
accedir-hi. Vaig voler acotar el temps que hi invertia, intentant que
fóssim el màxim d'eficients. Aviat em vaig adonar que això era
incompatible amb el funcionament de la Junta i que la resta de
companys no compartien la meva visió. Així que vaig decidir
dimitir.</span></span></div>
<div lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black; font-size: small;"><span face="Calibri, sans-serif">La
meva contribució durant aquell curt període va limitar-se a
proposar una serie d'accions per tal de millorar la sostenibilitat
financera de l'Ateneu tot incrementant els serveis als socis.
Reprodueixo a continuació els escrits que vaig fer arribar a la
Junta. La percepció que me'n vaig endur va ser escepticisme i
immobilisme, de l'estil: “No crec que funcioni” i “No
es pot canviar de cop coses que sempre han estat així... això
requereix molt de temps”. Efectivament, fa un any i mig i no ha
canviat res. Sempre s'hi és a temps...</span></span></div>
<div lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black; font-size: small;"><span face="Calibri, sans-serif">Soc
conscient que portar aquestes accions a terme requereixen una gran
implicació, que hi ha poca gent amb la voluntat de tirar-ho
endavant. Jo no m'hi compto. La Junta manté viva l'Ateneu, i el grup
de persones que la formen, la viuen i s'hi dediquen mereix un gran
reconeixement. Gràcies per fer-ho possible, i si en algun moment
sentiu força, aquí van les idees...</span></span></div>
<div lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #1f497d; font-size: small;"><span face="Calibri, sans-serif">Soc
de l’opinió que totes aquelles quotes que es paguen per “tradició”
o per “fidelitat a una institució” o per “mantenir-la viva”
però que no donen un benefici o servei directe al qui ho paga estan
condemnades a desaparèixer o a ser minoritàries. Les noves
generacions no veuen les coses de la mateixa manera i serà difícil
mantenir els socis i ja no dic aconseguir-ne de nous.</span></span></div>
<div lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #1f497d; font-size: small;"><span face="Calibri, sans-serif">Si es vol que els joves, i els no tan joves, es facin
socis de l’Ateneu, o estiguin més satisfets de pagar la quota que
ja paguen cal que ho vegin com una bona inversió pel serveis que se’ls
ofereix. La meva visió personal és que això s’ha d’aconseguir
donant beneficis als socis enlloc de penalitzant als no socis. Tan
socis com no socis són clients de l’Ateneu i s’han de mimar.</span></span></div>
<div lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #1f497d; font-size: small;"><span face="Calibri, sans-serif">De
propostes de beneficis al soci, se’n poden (i se n’han) de fer
moltes. Aquí en van unes quantes:</span></span></div>
<div lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #1f497d; font-size: small;"><span face="Calibri, sans-serif"><b>PROPOSTA
1 - Tiquets consumicions + rebut únic anual.</b> El servei més
valorat de l’Ateneu és el servei de bar. Més encara entre els
joves. Com donar un benefici als socis quan van al bar? Amb el
pagament de la quota anual de soci, l’Ateneu regala 10 consumicions
al bar, a consumir durant l’any en curs, pel titular, parella o
beneficiaris menors de 18 anys. Només es lliuren les 10 consumicions
a qui pagui la quota anual en una sola vegada al gener (notar que
cobrar semestralment comporta costos addicionals). De fet, es pot
cobrar una vegada a tothom i es venen les consumicions com a la
contrapartida.</span></span></div>
<div lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #1f497d; font-size: small;"><span face="Calibri, sans-serif">Beneficis:</span></span></div>
<ul>
<li><div lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #1f497d; font-size: small;"><span face="Calibri, sans-serif">El
soci veu un retorn de la seva quota, que pot valorar aproximadament
en 15 eur, ja que la consumició mitjana és segur com a mínim de
1,50 eur.</span></span></div>
</li>
<li><div lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #1f497d; font-size: small;"><span face="Calibri, sans-serif">A
l’Ateneu li costa molt menys que això, ja que la Tere faria un
preu d’amic e.g. 1 eur per consumició. Tothom hi guanya. Es
podria descomptar del lloguer del bar i l'Ateneu no desembutxacaria
ni un euro.</span></span></div>
</li>
<li><div lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #1f497d; font-size: small;"><span face="Calibri, sans-serif">No
totes les consumicions regalades es consumiran. Ni de lluny. Aposto
per la meitat o poc més.</span></span></div>
</li>
<li><div lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #1f497d; font-size: small;"><span face="Calibri, sans-serif">L'Ateneu
s'estalvia un rebut i les corresponents comissions bancàries, que
per cert són un abús. Aquest és un dels temes que s’ha de
negociar del capítol de despeses.</span></span></div>
</li>
</ul>
<div lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif; font-size: small;"><span style="color: #1f497d;"><span face="Calibri, sans-serif"><span lang="ca-ES"><b>PROPOSTA
2 Primer any de soci quota reduïda + Soci que aporta un soci també
quota reduïda.</b></span></span></span><span style="color: #1f497d;"><span face="Calibri, sans-serif"><span lang="ca-ES">
Treure profit a dues velles idees del màrqueting:</span></span></span></span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<span style="color: #1f497d; font-size: small;"><span face="Calibri, sans-serif">1. Tots
els canvis costen. Traduït: costa fer-se soci, però un cop se
n’és, també costa desfer-se’n.</span></span><span style="color: #1f497d; font-size: small;"><span face="Calibri, sans-serif"> </span></span><br />
<span style="color: #1f497d; font-size: small;"><span face="Calibri, sans-serif">2. Els
que millor coneixen candidats potencials d’un producte són els ja
consumidors del producte. El boca a boca funciona.</span></span><br />
<div lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
<span style="color: #1f497d; font-size: small;"><span face="Calibri, sans-serif">A
tot soci que proposi un nou soci, se li redueix la quota del proper
any a la meitat. La quota del nou soci també serà la meitat durant
el primer any.</span></span></div>
<div lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #1f497d; font-size: small;"><span face="Calibri, sans-serif">Resultat:
No es perd res durant el primer any. El segon any tot beneficis.</span></span></div>
<div lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #1f497d; font-size: small;"><span face="Calibri, sans-serif"><b>PROPOSTA
3 - Promoció nous serveis + aquí te pillo aquí te mato:</b> Si
volem que les polítiques actives per captar socis (Propostes 1 i 2)
tinguin èxit, cal una campanya de promoció agressiva. Proposo una
campanya de publicitat de l'Ateneu. Per exemple:</span></span></div>
<div lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; margin-left: -1.25cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<span style="color: #1f497d; font-size: small;"><span face="Calibri, sans-serif">1. Dissenyar
uns tríptics atractius que promocionin els serveis que dona
l’Ateneu als seus socis (incloent full per fer-se soci).</span></span><span style="color: #1f497d; font-size: small;"><span face="Calibri, sans-serif"> </span></span><br />
<span style="color: #1f497d; font-size: small;"><span face="Calibri, sans-serif">2. Distribuir-los
per tot el poble.</span></span><span style="color: #1f497d; font-size: small;"><span face="Calibri, sans-serif"> </span></span><br />
<span style="color: #1f497d; font-size: small;"><span face="Calibri, sans-serif">3. Fer-ne
propaganda activa (speaker) els dies de màxima afluència de gent a
l’Ateneu (partits de futbol, escacs, reis, altres...). Promoció
“Aquí te pillo, aquí te mato” qui ho ompli al moment (a cobrar
a partir de targeta de crèdit, que es porta a sobre, o número de
compte si es coneix) se li dona un tiquet de consumició per al dia.</span></span><br />
<div lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #1f497d; font-size: small;"><span face="Calibri, sans-serif"><span lang="ca-ES"><b>PROPOSTA
4 - Cessió gratuïta de les sales de l’Ateneu a entitats amb un
mínim de 10 socis:</b></span></span></span><span style="color: #1f497d; font-size: small;"><span face="Calibri, sans-serif"><span lang="ca-ES">
El lloguer de les sales és un servei que ofereix l'Ateneu. Com a tal
ha de ser prioritari per als socis. Si no tinc mal entès, la cosa va
així:</span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<span style="color: #1f497d; font-size: small;"><span face="Calibri, sans-serif">1. Particular
lloga una sala => es cobra un preu segons tarifa.</span></span><span style="color: #1f497d; font-size: small;"><span face="Calibri, sans-serif"> </span></span><br />
<span style="color: #1f497d; font-size: small;"><span face="Calibri, sans-serif">2. Soci
lloga la sala => es cobra un preu soci reduït (segons tarifa)</span></span><span style="color: #1f497d; font-size: small;"><span face="Calibri, sans-serif"> </span></span><br />
<span style="color: #1f497d; font-size: small;"><span face="Calibri, sans-serif">3. Una
entitat lloga la sala => gratuït (excepte neteja).</span></span><br />
<div lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span>
<span style="color: #1f497d; font-size: small;"><span face="Calibri, sans-serif">No
estic d’acord en aquest últim cas. Es poden cedir les
instal·lacions gratuïtament si l’entitat té un compromís amb
l’Ateneu. Això es pot comprovar requerint que la petició per part
de l’entitat la facin un nombre suficient de membres de l’entitat
que també siguin socis de l’Ateneu. (e.g. 5-10 membres va bé?) Si
no es compleix, o no és una entitat, o no té compromís amb
l’Ateneu. Llavors ha de passar a llogar en els supòsits 1 o 2,
pagant la tarifa. Això val per tota entitat, sense excepcions.</span></span></div>
<div lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #1f497d; font-size: small;"><span face="Calibri, sans-serif">No
val la resposta “és que l’Ajuntament diu que s’ha de cedir
gratuïtament a les entitats” i un be negre. Per sobreviure necessitem socis, i ens devem als socis.
Això ho ha d’entendre l’Ajuntament i tothom. Política de fets
consumats. Aquesta junta ho fa així i punt. Si algú es queixa, ja
es negociarà.</span></span></div>
<div lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black; font-size: small;"><span face="Calibri, sans-serif">Reprodueixo
a continuació els comentaris que vaig rebre d'un company de Junta, i
la meva resposta.</span></span></div>
<div lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #1f497d; font-size: small;"><span face="Calibri, sans-serif"><i>La
Proposta 1 no em convenç gaire. D’una banda per la part
administrativa, doncs cobrar d’uns socis tota la quota i d’altres
dues meitats semestrals és complicar-ho. I d’altra banda i la més
important és l’econòmica. Estem actuant sense pressupostos, però tal i com estan les coses,
en un exercici anual complet, el resultat oscil·larà entre el “punt
mort” (0€) i beneficis de 1000€. Fent quatre números; si la
meitat dels socis passen a quota anual 100 socis = 1000 consumicions.
Dius que d’aquestes només s’utilitzarien la meitat. Tal i com
estan les coses jo no ho crec. Si comptem que en sigui un 75%, i que
hem negociat amb les cafeteres a 1€, això ens pot evocar a
pèrdues. És lamentable però el fil és així de prim. És
agradable treballar amb gent amb iniciatives. Salutacions.</i></span></span></div>
<div lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif; font-size: small;"><span style="color: #1f497d;"><span face="Calibri, sans-serif"><span lang="ca-ES">Permetem
discrepar de la teva visió de la Proposta 1. Intento justificar-ho,
tot i que serà llarg.</span></span></span></span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
<span style="font-family: Times New Roman, serif; font-size: small;"><span style="color: #1f497d;"><span face="Calibri, sans-serif"><span lang="ca-ES">Ja
vaig comptar amb que cobrar anual a uns i semestral a altres és un
maldecap. Com que m’ho confirmes, doncs a la proposta ja indicava
que millor es cobrar a tots els socis anualment i es donen les deu
consumicions a tothom. Es pot vendre com una contrapartida</span></span></span></span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif; font-size: small;"><span style="color: #1f497d;"><span face="Calibri, sans-serif"><span lang="ca-ES">Dius
que penses que es consumiran el 75% de les consumicions. Millor que
tinguis raó. Des del meu punt de vista, el cor de l’Ateneu és el
bar, que permet a la gent de trobar-se. Si el bar és viu, l’Ateneu
viu. Si el bar mor, l’Ateneu mor. Jo hi vaig regularment, i et puc
assegurar que salvant comptades situacions excepcionals, no hi veig
regularment més de 50 cares diferents. I la majoria no són socis!
Si les consumicions fan que els 200 socis vinguin 10 vegades l’any
a l’Ateneu (2000 visites!), perfecte! Això encara donarà més
vida.</span></span></span></span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif; font-size: small;"><span style="color: #1f497d;"><span face="Calibri, sans-serif"><span lang="ca-ES">El
tema econòmic. M’indiques que el balanç de l’Ateneu no permet
incrementar despeses en serveis al socis. És a dir que els ingressos
s’apropen molt a les despeses. Llavors, en primer lloc tenim un
problema, ja que la sostenibilitat a llarg termini requereix un cert
marge de beneficis. Sinó qualsevol imprevist pot hipotecar el
funcionament. Això ho vaig veure en l’estat de comptes i és per
aquest motiu que plantejo totes aquestes propostes. </span></span></span><span style="color: #1f497d;"><span face="Calibri, sans-serif"><span lang="ca-ES">Per
sortir d’aquesta situació hi ha dos camins, que porten a dos punts
d’equilibri diferents.</span></span></span></span></div>
<ol><div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif; font-size: small;"><span style="color: #1f497d;"><span face="Calibri, sans-serif"><span lang="ca-ES"><b>A)</b></span></span></span><span style="color: #1f497d;"><span face="Calibri, sans-serif"><span lang="ca-ES">
</span></span></span><span style="color: #1f497d;"><span face="Calibri, sans-serif"><span lang="ca-ES"><b>Reduir
despeses.</b></span></span></span><span style="color: #1f497d;"><span face="Calibri, sans-serif"><span lang="ca-ES">
S’han de reduir totes les despeses que no portin ingressos i que
no siguin serveis al soci (sense compassió, proposo que es miri el
llistat de despeses i veure que és prescindible) ara bé, no es
poden eliminar serveis al soci. Menys serveis al soci, implica a
llarg termini menys socis i menys ingressos. Per tant si no es fa
amb cura, la reducció de despesa pot repercutir en una reducció
d’ingressos encara més gran. Un cercle viciós que porta a la
desaparició. Una mala estratègia. Anem a la segona opció.</span></span></span></span></div>
</ol>
<ol start="0"><div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif; font-size: small;"><span style="color: #1f497d;"><span face="Calibri, sans-serif"><span lang="ca-ES"><b>B)</b></span></span></span><span style="color: #1f497d;"><span face="Calibri, sans-serif"><span lang="ca-ES">
</span></span></span><span style="color: #1f497d;"><span face="Calibri, sans-serif"><span lang="ca-ES"><b>Augmentar
ingressos</b></span></span></span><span style="color: #1f497d;"><span face="Calibri, sans-serif"><span lang="ca-ES">.
Cal aconseguir més socis i promocionar els serveis de l'Ateneu. Si
aconseguim més socis, els ingressos pugen. Les despeses poden
pujar, però en una mesura menor (notar que moltes de les despeses
grosses que tenim són fixes, és a dir independents del nombre de
socis, i no pujaran per tenir més socis). L’única manera sensata
d’aconseguir més socis és donar més serveis, i això val
diners. Per tant en la situació en la que ens trobem hi poden haver
dues visions: 1) No donem més serveis perquè no tenim prou
ingressos (el que tu m’indiques) Conseqüència: mai tindrem més
ingressos i els socis que vagin desapareixent no es reemplaçaran.
Això porta a tancar (exagerant). 2) Política activa d’incentius:
invertim en uns serveis que pensem que el soci valorarà. Una
inversió arriscada, però que es pensen recuperar amb escreix amb
les quotes futures de nous socis. Per tant, potser tindrem unes
pèrdues en un any, i uns beneficis la resta. </span></span></span><span style="color: #1f497d;"><span face="Calibri, sans-serif"><span lang="ca-ES"><b>Polítiques
de creixement</b></span></span></span><span style="color: #1f497d;"><span face="Calibri, sans-serif"><span lang="ca-ES">
fins que arribem a una quota de mercat propera al màxim de clients
potencials per al producte (un percentatge important dels habitants
adults de Montbui). Clar que ens podem equivocar, i que el servei
que financem no sigui atractiu, o una falta de promoció, o altres,
i els beneficis no arribin... Però si pensem així val més
deixar-ho córrer. Sempre hi ha un risc. El que es pot assegurar és
que </span></span></span><span style="color: #1f497d;"><span face="Calibri, sans-serif"><span lang="ca-ES"><b>no
es poden esperar resultats diferents si no fem res diferent</b></span></span></span><span style="color: #1f497d;"><span face="Calibri, sans-serif"><span lang="ca-ES">.</span></span></span></span></div>
</ol>
<div lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #1f497d; font-size: small;"><span face="Calibri, sans-serif">Alguns
números:</span></span></div>
<ul><span style="font-size: small;">
</span>
<li><div lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #073763; font-size: small;"><span face="Calibri, sans-serif">La
Proposta 1 costa 10 euros per soci en consumicions (no és del tot
cert, perquè aquests euros es gasten al bar. I si el bar va bé,
l’Ateneu va bé).</span></span></div>
</li>
<span style="font-size: small;">
</span>
<li><div lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #073763; font-size: small;"><span face="Calibri, sans-serif">Si
t’agrada més el 75% de tiquets consumits, doncs són
200*0,75*10=1500 eur.</span></span></div>
</li>
<span style="font-size: small;">
</span>
<li><div lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #073763; font-size: small;"><span face="Calibri, sans-serif">També
aporta una reducció de despeses en comissions bancàries (350 eur).</span></span></div>
</li>
<span style="font-size: small;">
</span>
<li><div lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #073763; font-size: small;"><span face="Calibri, sans-serif">Cada
nou soci aportarà en el llarg termini 52,5 eur nets (descomptades
les seves consumicions).</span></span></div>
</li>
<span style="font-size: small;">
</span>
<li><div lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #073763; font-size: small;"><span face="Calibri, sans-serif">Això
vol dir que amb 22 nous socis la proposta s’autofinança, i donem
un servei de bandera al soci. No dic que sigui fàcil, però és pot
provar.</span></span><br />
<br /></div>
</li>
</ul>
<div lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIJ45XxGsD-2xBBCtQc12oB2ZM3fsasQyb4zakjZYQ1iEvtYBKUWk6NryXrY1lqzcu8LJXyC12WMDdLrvKByD_c3NjuDa5r0zj3xTN4GQucSP_LW4uz1IYn5L8fZfn8RpasG7v-1eU4ksS/s1169/Dimissio%25CC%2581+Ateneu.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1169" data-original-width="1169" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIJ45XxGsD-2xBBCtQc12oB2ZM3fsasQyb4zakjZYQ1iEvtYBKUWk6NryXrY1lqzcu8LJXyC12WMDdLrvKByD_c3NjuDa5r0zj3xTN4GQucSP_LW4uz1IYn5L8fZfn8RpasG7v-1eU4ksS/s320/Dimissio%25CC%2581+Ateneu.jpg" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br /></div>
Anonymousnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-676110318550894797.post-22557986769829660392013-11-17T03:25:00.005-08:002020-11-09T08:04:41.924-08:00Run Jacky Run! - 42.195 a NYC
<style type="text/css">P { margin-bottom: 0.21cm; direction: ltr; color: rgb(0, 0, 0); }P.western { font-family: "Liberation Serif","MS Mincho",serif; font-size: 12pt; }P.cjk { font-family: "WenQuanYi Micro Hei","MS Mincho"; font-size: 12pt; }P.ctl { font-family: "Lohit Hindi","MS Mincho"; font-size: 12pt; }A.western:link { }A.ctl:link { }</style>
<br />
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
Nervis. Fred o calor?
Llenço ja la roba o me la quedo per passar el pont? Satèl·lits a
punt? Estiro una mica? Tinc les bambes cordades massa fort?... allà
lluny se sent l'himne americà cantat a capella i m'oblido de tot.
Silenci absolut i mà al pit... si no fos per l'emoció i respecte
diria que desafina i se li escapen uns quants galls... em sembla que
no passa ni un instant i tret de sortida. Correm. Diuen que el Frank
Sinatra entona el New York, New York a tot volum. Pràcticament ni el
sento. No dec ser capaç d'assimilar tantes emocions juntes. Quan em
passa el “subidón” m'adono que estic creuant el pont de
Verrazano Narrows al costat del Polgi, del JRamon i de 50.000
corredors més. L'Arcadi ja s'ha quedat endarrere abans de sortir.
Tots fem la cara dels nens a la nit de reis. Espectacular.</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
Dos punts de la marató
de NY em quedaran gravats per sempre. Un és la sortida, creuant el
Pont de Verrazano, amb l'skyline de la ciutat al fons i un aire fred
que et pica la cara. Un marc incomparable i grans sensacions. Ja hi
ets. Tants anys participant a la loteria. Tant d'entreno els últims
mesos. Tot el que has llegit d'aquesta marató mítica. I ets allà...
no m'ho crec! Agafo aire i a córrer. Sembla que volo... i és que
sense ni adonar-me'n ara ja fa baixada cap a Brooklyn.</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
L'altre és el pont de
Queensboro, on la marató entra a Manhattan. Sí un altre pont, però
el moment no té res a veure amb l'anterior. Passem pel taulell
inferior del pont metàl·lic, com un túnel, sense massa vistes i
cap espectador. És això el que el fa especial. Un riu de corredors,
cansats per 25 km de cursa, enfilen el fort pendent del pont en un
silenci absolut. Se senten les passes i els esbufecs. Tinc una
sensació estranya venint de 2h 4min de cridòria. Et relaxes. Vaig
bé i estic pujant el pont amb la llebre de 3h30min. Seguint les
previsions. I és llavors, quan comences a baixar cap a Manhattan per
enfilar la 1a Avinguda, que comences a sentir el brogit. Primer de
lluny, després més intens. Em recorda quan arribes tard al futbol i
encara ets pels voltants solitaris de l'Estadi i el Barça el clava.
Una gran cridòria llunyana. Mes i més forta, fins que surts del
pont i t'engoleix la multitud. Tornes a volar.</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
Algú pot dir que els
últims kms i l'arribada al Central Park també són especials. A
aquelles alçades ja he desconnectat. No sento res i només hi veig
tres metres per davant. Tinc un objectiu clar: acabar. Vaig començar
a veure que la cosa no anava bé just després de l'eufòrica entrada
a Manhattan. La 1a Avinguda es veu llarguíssima i tot i que encara
em sentia fort, el cap em va començar a dir “Nano, això es farà
llarg”. Al cap de poc ja se m'escapa la llebre. Estic totalment
desorientat. Penso que anem direcció downtown cap al parc i cap a
meta. Resulta que anàvem al revés, cap al Bronx. Me n'he adonat
avui. En aquells moments només pensava en posar un peu davant de
l'altre. Córrer. De mica en mica vaig anar baixant el ritme. Perdent
10seg per Km. Vaig passar dels 4:50min/Km que portava de mitjana, als
6 minuts que surten a l'últim Km. No recordo massa cosa d'aquests
últims 10K. Només el mal de panxa que arrossegava i que em va
obligar a parar al lavabo al km 34 just després de deixar el Bronx i
tornar a Manhattan pel pont de Madison Ave. I la pujada final del
Central Park que em va semblar com pujar a l'Antena. Allà a 2km del
final m'esperen la Cèlia amb el Cesc i la Vane. Criden fort però
pràcticament no els sento i no tinc forces ni per saludar. Ja no
diguem per canviar de ritme.</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
Arribo a meta a les 3h
36min 8seg. Uns 13 minuts més que la meva millor marca (Amsterdam,
2012). Anava millor entrenat que mai, i els previs havien estat
perfectes. Però NY és una marató dura. Hi ha desnivell (513m
acumulats), l'asfalt és duríssim (mai m'havien fet mal els turmells
fins allà) i generalment hi fa vent (vent de cara de 20km/h durant
gran part de la marató). Cal comptar 10 minuts de més. Els altres 3
els vaig perdre per anar massa ràpid al començament. El Polgi ja
m'ho deia. Quanta raó.</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
M'emporto una marató
especial. No la fa especial el recorregut per una de les ciutat més
espectaculars del món, com em pensava. És la seva gent, els
corredors, els espectadors i tothom que t'envolta. No tant per la
quantitat, que és estratosfèrica; pujant per Lafayette Ave. al cor
de Brooklyn tens la sensació d'estar coronant el Mont Ventoux
vestint el mallot groc. És més el sentit de camaraderia que la
gesta desperta. Dies després de la marató, encara et feliciten pel
carrer en veure la medalla, que ningú vol acabar de treure's. Mai
m'havien animat tant, ja sigui amb crits de “Visca Catalunya”
cridats amb accents exòtics, o amb el seguiment online i correus
d'ànim de moltíssims amics que he rebut. No us he pogut contestar
fins ara, però sapiqueu que tots els missatges em van fer moltíssima
il·lusió.</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
Gràcies!</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
Francesc Soriguera</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
16 de novembre de 2013</div>
<br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh55vfg1YmX9znbagP57NrHaNuahkNSrsFIhJQj0Y6iNmBDdPL1cMuPqCJ-gxUCgEz5vU6-Wy6KIGTcRZFEF1FXng-5NncpVAFm_WzYh4xPuX2cucCPdp5nhUzOXAkIlR05GBSsA2uaD3Dm/s2048/IMG_0321.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1800" data-original-width="2048" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh55vfg1YmX9znbagP57NrHaNuahkNSrsFIhJQj0Y6iNmBDdPL1cMuPqCJ-gxUCgEz5vU6-Wy6KIGTcRZFEF1FXng-5NncpVAFm_WzYh4xPuX2cucCPdp5nhUzOXAkIlR05GBSsA2uaD3Dm/s320/IMG_0321.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<b>PD1:</b> La marató
em va permetre conèixer i compartir bons moments i àpats amb la
gent de corredors.cat, incloent l'Arcadi Alibés que gravava un
reportatge per la Marató de TV3. A veure si hi sortim. Aquests
corredors ho viuen! Gràcies per la vostra acollida. Aquí va el link
del fòrum dels corredors.cat en relació a la marató de NY: <span style="color: navy;"><span lang="zxx"><u><a class="western" href="http://www.corredors.cat/index.php?option=com_jfusion&Itemid=91&jfile=index.php&topic=14637.0">NY
fòrum Corredors.cat</a></u></span></span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<b>PD2:</b> Com s'ho
curren la gent del <span style="color: navy;"><span lang="zxx"><u><a class="western" href="http://www.catalaninstituteofamerica.org/">www.catalaninstituteofamerica.org</a></u></span></span>,
i els del projecte <span style="color: navy;"><span lang="zxx"><u><a class="western" href="https://www.facebook.com/plujadestelades%E2%80%8E">Pluja
d'Estelades</a></u></span></span>. Les samarretes, les estelades, les
fotos, la difusió, la castanyada... Gràcies per l'esforç. Això ja
no hi ha qui ho aturi.<b> </b></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<b>PD3:</b> No em puc
estar de desmentir una de les llegendes de la marató de NY. Primer:
És cert, t'has de llevar d'hora. Però no costa gens. El problema
seria quedar-se al llit. Arrossegues el jet lag, i a més aquell
dissabte s'endarrereix l'hora. A les 4h ja estàs despert, i no cal
despertador. Segon: les 4 hores que passen des que surts de l'hotel
fins que comences a córrer no es fan llargues. Agafes el metro amb
aquelles pintes d'extraterrestre. Ja se sap, roba per llençar. Si
algú no sap de que va s'emporta un bon ensurt. Després el ferry
d'Staten Island, a l'alba, veient com es desperta la ciutat i com et
saluda l'Estàtua de la Llibertat. Per arribar a Fort Wadsworth Park
amb una horeta de coll per fer un cafè i bagel fins que criden als
corrals. No n'hi ha per tant si vas abrigat. Vaig trobar molt més
fotuda la mitja horeta que et fan passejar per dins de Central Park a
l'acabar. No et pots ni arrossegar i et van carregant amb la medalla,
foto, bossa, manta tèrmica, ponxo, ... no s'acabava mai! Vull sortir
ja!</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<b>PD4:</b> Dos links
que m'han agradat.</div>
<ul>
<li><div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
3' d'un corredor
anònim són suficients per mostrar al Món que els Catalans també
hi érem!
<span style="color: navy;"><span lang="zxx"><u><a class="western" href="http://www.youtube.com/watch?v=5V1o3_em46Y&feature=youtu.be">http://www.youtube.com/watch?v=5V1o3_em46Y&feature=youtu.be</a></u></span></span></div>
</li>
<li><div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
Crònica de
l'Arcadi Alibés. No us perdeu el vídeo de la sortida.
<span style="color: navy;"><span lang="zxx"><u><a class="western" href="http://arcadi42.cat/index.php/croniques/262-nyc13-2">http://arcadi42.cat/index.php/croniques/262-nyc13-2</a></u></span></span></div>
</li>
</ul>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
Anonymousnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-676110318550894797.post-77901888242740306812013-09-20T00:10:00.001-07:002013-09-20T00:10:04.577-07:00fsoriguera.comHe creat una pàgina web de perfil acadèmic.<br />
<a href="http://fsoriguera.com/" target="_blank">fsoriguera.com</a> Espero que us agradi.<br />
Ah, la foto de la paella és provisional!Anonymousnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-676110318550894797.post-18654448292507417212011-08-14T10:58:00.001-07:002020-11-09T08:05:36.118-08:00Gent Nostra - Eleccions Municipals 2011 a Montbui<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span face=""Calibri", "sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Amics, seguint amb la tònica de publicar alguns escrits recents, penjo avui unes reflexions que em van venir al cap després de les eleccions municipals del 22 de maig de 2011 a Montbui. Més concretament, després de rebre un fulletó informatiu de Gent Nostra valorant els resultats de les eleccions (el podeu trobar al seu bloc, <a href="http://gentnostraamontbui.blogspot.com/">http://gentnostraamontbui.blogspot.com/</a> publicat amb data 25 de maig de 2011). Vaig enviar aquest escrit al correu de “Gent Nostra”, i individualment a alguns dels seus integrants. No n’he rebut cap resposta ni oficial, ni extraoficial, exceptuant la petició d’en Jordi Marzà per a poder-ho divulgar, a la que vaig accedir, i una conversa amb ell, en la que em va comunicar que havia abandonat el partit. Ben mirat, tampoc cal respondre res.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span face=""Calibri", "sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Salut,</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span face=""Calibri", "sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">FS</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span face=""Calibri", "sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span face=""Calibri", "sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Amics,</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-indent: 35.4pt;"><span face=""Calibri", "sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Primerament felicitar-vos per resultar la llista més votada al nostre poble. Crec que això clarament reflecteix el descontentament existent amb com s’estava representant la identitat i els interessos del poble a l’Ajuntament. La vostra llista, amb treball i desmarcant-se d’interessos partidistes i la política de professió ha sabut captar aquesta inquietud.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-indent: 35.4pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-indent: 35.4pt;"><span face=""Calibri", "sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Malgrat això, no puc estar-me de compartir algunes reflexions. Estareu d’acord amb mi que en el context del municipi, el poble està en franca minoria davant del barri (600 vs 9000?). Per tant l’objectiu no és governar. L’objectiu, des del meu punt de vista, és tenir una veu a l’Ajuntament que recordi que existim, transmeti les necessitats i problemes existents, condicioni i auditi l’acció de govern, si és possible, i finalment reivindiqui una identitat pròpia. Crec que aquests objectius són independents d’ideologies polítiques i poden ser compartits per tothom que visqui al poble. Per tant, per entrar en el joc de la política, el primer que caldria fer és crear una base de consens per una candidatura unitària del poble i amb gent del poble.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-indent: 35.4pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-indent: 35.4pt;"><span face=""Calibri", "sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">No penso ingènuament que això sigui fàcil (ningú ha dit que ho fos, i les coses que aporten èxits importants mai ho són). Existeixen partits que voldran presentar candidatura al municipi (que ho facin, però no amb gent del poble – ningú s’hi podrà veure representat), existeix gent del poble que voldrà anar/crear llistes per algun partit (i no participar de la candidatura unitària)... doncs s’hi ha de parlar, consensuar, arribar a punts comuns, convèncer... això és fer política... i si no s’arriba a bon port, traspassar el debat al poble (no el dia de les eleccions, sinó abans). Fer debats públics on s’exposi qui no vol sumar i per què, que tingui l’oportunitat de defensar-se, o de quedar en evidència.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-indent: 35.4pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-indent: 35.4pt;"><span face=""Calibri", "sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">En la campanya, no he vist que es treballés en aquesta línia. Potser s’ha fet portes endins, però resulta obvi que no es va arribar a l’acord. Llavors s’havia de transmetre a la gent, mostrar les posicions de cadascú i en última instància fer unes “primàries” per veure quina candidatura estava legitimada per representar al poble. I si al final alguna llista no accepta aquesta voluntat popular (de ben segur li passaria factura a les urnes) reflexionar en si mantenir o retirar la candidatura (nascuda amb voluntat d’unir i que no ho ha aconseguit). Val la pena presentar una candidatura quan se sap d’entrada que dividirà? Nosaltres no guanyarem, però ells tampoc. Això és una bona estratègia? Es pot pensar que sí, cal jugar la carta i veure que passa, i si tot va malament com a mínim s’haurà donat una lliçó, i s’haurà pres el caramel al nen, de manera que d’aquí 4 anys tot acord serà més fàcil... no hi entro, però sigui com sigui em recorda la frase de Gandhi, ull per ull, i tots bornis... i efectivament, el poble no tindrà representació a l’Ajuntament en els propers 4 anys.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-indent: 35.4pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-indent: 35.4pt;"><span face=""Calibri", "sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Veient-ho des del barri em sembla que la llista majoritària devia riure bastant, “divide y venceràs”, i ja s’ho fan tot ells sols... l’alegria se’ls ha estroncat però perquè ells mateixos també van crear alguna divisió que se’ls hi ha clavat endins. Sempre es difícil i incert fer “futurologia” però penseu quins haguessin estat els resultats si al poble s’hagués presentat una llista unitària. Segur hagués resultat en un Ajuntament més plural, i on el poble hagués estat més ben representat.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-indent: 35.4pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-indent: 35.4pt;"><span face=""Calibri", "sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Només escric aquestes reflexions a resultes de la carta (amb data 25 de maig) que ens heu fet arribar, on no s’hi veu ni un bri d’autocrítica i sembla voler transmetre l’èxit de la candidatura. Des del meu punt de vista la candidatura de Gent Nostra ha estat, de moment, un fracàs estratègic rotund i ha propiciat que el poble no tingui representació a l’Ajuntament. Això s’ha de dir. Es pot argumentar que s’ha fet per a un futur millor. Bé, doncs també s’ha de dir a la carta per fer-ne partícip a tothom. L’autocomplaença i la línia continuista que traspuen de la carta em fan pensar que d’aquí 4 anys tornarem a estar on estàvem... i ningú pot pensar que els resultats siguin diferents, si no es fa res de manera diferent.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span face=""Calibri", "sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Salut,</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span face=""Calibri", "sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Francesc Soriguera.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span face=""Calibri", "sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">PD. Que fàcil és opinar…des del sofa de casa o des de la barra del bar… i continuar mirant els toros des de la barrera. </span><span face=""Calibri", "sans-serif"" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Oooleee!</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwTFrTiZwhQh50jyUR6jLXj0OnzZaQ0fyn-RKr3546XjUXD7yrDWyeso3NhChyphenhyphenTKl1zqLFuwLcELeJNiPO5j9LFPgAkCnvG1T66IpIERPMOclJpOogLFMw5TkWpCmqD-bd5c6vU7kxvaTd/s910/imatge-blog_gent+nostra.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="300" data-original-width="910" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwTFrTiZwhQh50jyUR6jLXj0OnzZaQ0fyn-RKr3546XjUXD7yrDWyeso3NhChyphenhyphenTKl1zqLFuwLcELeJNiPO5j9LFPgAkCnvG1T66IpIERPMOclJpOogLFMw5TkWpCmqD-bd5c6vU7kxvaTd/s320/imatge-blog_gent+nostra.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span face=""Calibri", "sans-serif"" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"></span></div>Anonymousnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-676110318550894797.post-82781627092016986372011-08-13T08:55:00.001-07:002020-11-09T08:13:13.524-08:00Per què corres?Reprodueixo tot seguit un escrit que he fet a petició del meu pare, que ha penjat a la web <a href="http://www.running-wind.com/">www.running-wind.com/</a>.<br />
<br />
Salut,<br />
FS<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 16pt;">Per què corres?</span></b></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span lang="CA">Certament és una pregunta d’aquelles que fan pensar. És la primera pregunta que t’hauria de venir al cap quan veus a un corredor suat i amarat i esbufegant d’allò més. Segurament si aterrés un extraterrestre i veiés milers de corredors, donant voltes als estadis sense parar, per no moure’s de lloc, o amunt i avall per carrers, avingudes i parcs per acabar tornant a casa, es preguntaria: per què corren? En canvi, a mi, que corro, ningú m’ho havia preguntat mai; i jo tampoc ho he preguntat mai a cap altre corredor. És un tema que tenim interioritzat. Correm i punt. Ningú es pregunta per què. I com que està ben vist en la societat, doncs no cal donar-hi més voltes.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span lang="CA">Quan he començat a pensar en com respondre la pregunta, ja he vist que no seria fàcil. La resposta directa del tipus “perquè fa salut” no <personname productid="em conven. Hi" w:st="on">em convenç. Hi</personname> ha moltes coses saludables que no faig, i moltes de menys saludables que m’empiparia deixar de fer-les... per exemple la cervesa després de córrer, oi que és de les més bones? No serà que corro només per aquest primer glop llarg de cervesa? No. És més que això.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span lang="CA">El primer que m’ha vingut al cap són unes quantes anècdotes. Una, d’un amic, que em va dir quan estava a punt de marxar de vacances al Senegal “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">allà no vagis a córrer eh!, que si et veuen corrent tothom s’amagarà per por al lleó que ve al darrera</i>”, o aquella dita atribuïda a Hatsumi Sensei quan li van preguntar si córrer era bo. La seva resposta va ser “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">bé, si tens pressa...</i>”. I la imprescindible entrevista a un suposat doctor brasiler que desmenteix que córrer sigui saludable. L’entrevista és boníssima. Arguments del tipus “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">l’animal que més temps viu en tot el món és la tortuga (centenars d’anys), precisament l’animal que menys corre</i>” posen en dubte la professionalitat del doctor. Sigui com sigui, s’ha de llegir (posar “Dr. Paulo Ubiratan” al Google).</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span lang="CA">D’arguments per no córrer se’n podrien trobar molts més. Així doncs per què corro? </span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span lang="CA">És difícil d’explicar. La resposta involucra sentiment, emocions, capacitat de superació, sofriment, competitivitat, però també companyerisme, trobar-se a un mateix, reflexió, satisfacció amb un mateix... tots ells conceptes que no tinc l’habilitat suficient per a descriure amb detall mitjançant paraules. Suposo que per entendre-ho s’ha de córrer. Sinó no t’entra al cap que pot portar a una persona a calçar-se unes bambes, estigui plovent o nevant, i sortir a córrer. D’altres corredors, molt més hàbils que jo en el món de les lletres, han provat d’explicar-ho. Per exemple el periodista multi-maratonià Arcadi Alibés en el seu llibre “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Córrer per ser feliç</i>” o l’escriptor d’èxit Haruki Murakami en el seu “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">De què parlo quan parlo de córrer</i>”. Ambdós molt recomanables, sent el segon més introspectiu. I si només voleu un tastet d’aquest sentiment, recomano el vídeo de YouTube titulat “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Esos locos que corren</i>”. Estic segur que tothom que corre comparteix aquest sentiments.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span lang="CA">Lògicament, aquests sentiments del corredor no apareixen d’un dia per l’altre. Cal un procés d’enamorament amb l’activitat, més o menys llarg. Si una persona surt un dia a córrer, probablement, el sentiment que en traurà un cop hagi acabat serà el “mai més”. En aquesta etapa d’enamorament cal un incentiu per tornar-hi. I aquest és el que canvia de corredor a corredor. Tothom va començar per un motiu diferent: un consell del metge, un repte personal, ... explicaré el meu cas, que és particular. Resulta que als hiverns, m’agradava anar una estona al vespre a la piscina a nedar. Pagava el bono anual de la piscina de les Comes d’Igualada. Fins que un dia el meu pare (corredor empedernit) em va dir que si m’apuntava a la secció de Triatló del CAI (Club Atlètic Igualada) et sortia la piscina de franc. La contrapartida: havia de participar en una triatló. Sabia nedar i a l’estiu fèiem bones sortides en bicicleta, però córrer, no! No m’agradava i ho trobava duríssim. El màxim que havia corregut eren 12 minuts a l’estadi amb l’Institut. En deien el Test de Cooper. I era un suplici. Però com que la pela és la pela, jo i un amic (el Gabri) vam començar a córrer amb l’objectiu d’acabar els 5km d’una triatló Sprint sense haver de caminar. I ho vam aconseguir. I ja no vaig poder parar de córrer. 10km. Mitjà marató. I finalment una marató.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span lang="CA">Doncs a la pregunta, per què corres? La resposta podria haver estat: corro per diners. Certa, però res més lluny de la realitat.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7uRcdOmpRqGpZ43bwD-CJWEVFoJPLr6qcEMFhlu3bSfvzgeqMStWpwgA_Svq3OhkRUuWTrYGpBVNk-bGm9b4vKxBlzT5KY-qXN8x485geX8N7wbGtjQx5PQZsCQ7_1cF2oA07BdLzedfd/s525/0281_27155.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="525" data-original-width="350" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7uRcdOmpRqGpZ43bwD-CJWEVFoJPLr6qcEMFhlu3bSfvzgeqMStWpwgA_Svq3OhkRUuWTrYGpBVNk-bGm9b4vKxBlzT5KY-qXN8x485geX8N7wbGtjQx5PQZsCQ7_1cF2oA07BdLzedfd/s320/0281_27155.jpg" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>Anonymousnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-676110318550894797.post-54125614240684507742011-08-12T08:07:00.000-07:002011-08-12T08:07:47.795-07:00Benvinguts al bloc!<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span lang="CA">Amics, benvinguts al bloc!</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span lang="CA">Fa temps que volia crear-lo, però mai trobava el moment. Ara, durant aquests dies d’agost en que les rutines i obligacions passen a un segon pla, m’ho he proposat com una prioritat.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span lang="CA">La idea me la va donar un amic, el Víctor, que junt amb la seva dona en van crear un quan van marxar a viure una temporada a Nova York ja fa uns anys (<a href="http://deotroslugares.blogspot.com/"><span style="color: blue;">http://deotroslugares.blogspot.com/</span></a>). No soc fan de les noves tecnologies ni de les xarxes socials. Possiblement això fa perdre “oportunitats”, de tot tipus. Però el temps que requereixen, en una grandíssima part poc productiu, i la distracció que generen, encara no em compensen.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span lang="CA">Malgrat això m’he decidit a donar un petit pas endavant. Quan vaig veure el bloc del Víctor me’n vaig adonar. En el dia a dia, a la vida, passen coses, es pensen coses, es viuen experiències, es discuteixen idees. Algunes importants, d’altres circumstancials, o fins i tot petits detalls o curiositats, que van marcant el camí i personalitat de cadascú. M’adono que, quan t’atures un moment i mires endarrere, veus una enorme nuvolosa d’experiències i moments viscuts, de la que és difícil recuperar-ne alguns detalls o una visió ordenada. Una part es perd per sempre.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span lang="CA">Amb aquest bloc provaré de retenir alguns d’aquests moments. Un recull de petites píndoles que marquen determinades fites. De cap manera pretenc escriure un diari. Seria avorridíssim. Tampoc un recull d’activitats... avui he anat aquí o allà, aquesta cursa o aquest viatge... ni un currículum professional... ara treballo amb això i ara amb allò... ni un perfil personal... soc així o aixà, m’agrada tal cosa i no m’agrada tal altra... Res de tot això, però em sembla que serà tot això alhora. Encara no ho sé, però segur que hi hauran entrades d’activitats viscudes, i també alguna reflexió sobre algun tema en el que treballi. Tampoc tinc pensada una “presentació formal”, però em sembla que el conjunt d’entrades donaran una visió prou detallada de qui soc.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span lang="CA">Per últim, no espereu regularitat ni periodicitat. Les entrades es succeiran sense ordre ni concert. Quan em vagi bé i en tingui ganes... i quan hi hagi alguna cosa que comentar.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span lang="CA">Amb aquesta entrada comença aquest projecte. Veurem com avança. </span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span lang="CA">Salut a tots,</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span lang="CA">FS</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div>Anonymousnoreply@blogger.com0